DIALECTE
BALEAR
Nivell
fonètic
1.
La A i E àtones es confonen amb la E neutra: *mare, pare
2.
La neutralització de O i U àtones en U es produeix a Menorca,
Eivissa i Sóller. *Pusar
3.
Els grups GUA i QUA es pronuncien: GO i CO. Ex: *aigua – aigo/
Pasqua - Pasco
4.
IEISME: La LL es pronuncia I. ex: cabell *cabei,
ull-*ui
5.
No pronunciació de la R final. Ex: fuster *fuste, córrer - *corre
1.
Ús de l’ARTICLE SALAT
MASC. SING |
MASC. PL | FEM. SING | FEM. PL |
Es (nin) | es | sa | ses |
s’ | Es (ets) | s’ | ses |
so | sos |
ARTICLE
LITERARI en els següents casos:
1.
Hores – la una, les dues
2.
La Mare de Déu, el món, el dimoni…
3.
Alguns topònims: el Toro…
ARTICLE
PERSONAL: EN Bernat / NA Noa / N’Alfons, n’Adrià / N’Eva
2.
PRONOMS:
1.
Alternam formes plenes amb invertides: em/me,
et/te, es/se.
2.
En les combinacions VB+ pronom, l’accent es desplaça sobre el
pronom. Ex: anar-se’n / *anar-sé’n
3.
MORFOLOGIA VERBAL
3.1.
1ª persona del present d’Indicatiu NO TÉ TERMINACIÓ.Ex: jo cant,
jo ball, etc.
3.2.
1ª i 2ª p plural (nosaltres i vosaltres) present d’indicatiu
acaba en: -AM, -AU (estimam,
estimau).
3.3.
1ª p. sing del verb “ser” és: SOM.
3.4.
L’IMPERFET de Subjuntiu presenta aquestes desinències: -às,
-assis, às, -àssim, -àssiu, -assin ( cantàs, cantassis,
cantàs, cantàssim, cantàssiu, cantassin)
3.5.
El passat s’usa en la forma perifràstica: vàrem cantar, vàreu
cantar….en comptes de “cantàrem, cantàreu...”
NIVELL
LÈXIC
1.
Lèxic específic: ca, moix, anar gat, capell, horabaixa, tassó,
doblers, berenar, nin, nina, al·lot, al·lota… padrí, festejar,
arena...
2.
ARCAISMES: ca, moix, ver (veritat)
3.
ANGLICISMES a Menorca: xoc (guix – chalk), ull blec
(ull inflamat – black
eye), bòtil (ampolla – bottle), fer sidon a un gos (fer seure, de
sit down) .
DIALECTE
CENTRAL
3.
Hi ha Ieisme només en alguns casos. Ex: orella *ureia
4.
No es pronuncia la -R final. Ex: caminar *caminà
NIVELL
MORFOSINTÀCTIC
1.
L’adverbi de lloc de màxima proximitat és AQUÍ (i no ACÍ)
2.
Els possessius es fan amb V BAIXA: meva, teva
3.
Article personal és: EL, LA. El Borja, La Dolores
4.
La 1ª p.sing. Present d’Indicatiu té la terminació: -O. Ex: jo
canto
NIVELL
LÈXIC
1.
Lèxic específic: noi, noia, escombrar
2.
Castellanismes: tocino, maco, suelto…
3.
Paraules d’argot: peles (doblers), pirar (anar-se’n), clissar
(veure), clapar (adormir-se)
4.
Gitanismes: calés (doblers), paio (home), guipar (mirar)
EL
VALENCIÀ
NIVELL
FONÈTIC
1.
Tendència a no pronunciar la D i la S entre vocals. EX: llaurador
*llauraor, bellesa * bellea
2.
Pronunciació de la -R final. Ex: paper *paper
3.
La A àtona final sona E oberta. EX. Lluna *llune,
xica *xique
NIVELL
MORFOSINTÀCTIC
1.
Triple gradació dels adverbis de lloc. ACÍ, AHÍ, ALLÍ
2.
Possessius es fan amb -U. Meua, teua, seua…
3.
Tendència a usar diminutius. Ex: nu - nuet
4.
MORFOLOGIA VERBAL
a)
1ª P.SING. PRESENT D’iNDICATIU ACABA EN -E. EX. Cante, parle,
balle, pense…
b)
Present de Subjuntiu acaba en -E i -A. EX: cante, perda, dorma…
c)
Hi ha l’increment -IX en els incoatius (entre l’arrel i la
terminació) EX: servixes (Que tu servixes per fer dinar és molt
profitós).
NIVELL
LÈXIC
1.
Lèxic específic: espill, xic, llèpol, eixir (sortir), eixida
(sortida)
2.
Arabismes: albercoc, gandul…
3.
Castellanismes: corder, burro...
TEXT
9
Es
tracta d’un text de registre
formal, i concretament del registre especialitzat periodístic.
Presenta claredat i eficàcia informativa. Ens informa sobre el port
d’Eivissa i respon a les preguntes bàsiques de què (el
Port d’Eivissa), qui, quan (publicat el 2015 / parla
de la seva història fa 2700 anys i també del seu estat actual),
com, on, per què.
TEXT
10
Es
tracta d’un text de registre
formal, i concretament del registre especialitzat LITERARI. Ho
podem saber a través de les figures retòriques que presenta com:
una personificació “plors
d’aigua i rialles de llum”, una metàfora “bombolles d’argent”;
també per la finalitat estètica de crear bellesa; pel grau elevat
dels seus mots “terbolenca, crestall, argent, tremien,
clapotejaven...”.
TEXT
11
Es
tracta d’un text de registre
formal, i concretament d’un registre Jurídico-Administratiu.
Ho podem deduir per la presència de fórmules prefixades com “Pel
que fa a aquesta ordenança es considerarà…., Article 1,
Article 2, la present ordenança regula (...)”. També es
percep la impersonalitat.
TEXT
12
Es
tracta d’un text de registre
formal, i concretament d’un registre
Científico-tècnic.
Ho podem observar per l’objectivitat; la utilització de
tecnicismes, com per exemple “les integrals, les abcisses...”; la
presència de codis propis “y=? (x), l’eix OX….”. A més a
més té un caràcter verificable. I finalment afegir que tracta d’un
tema específic: les integrals dins les Matemàtiques a 2n de
Batxillerat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada